Tú no ho saps i ja no ho pots saber, però ets el motor de la meva decisió de, finalment, escriure alguna cosa.
Ahir quan tothom, fins i tot els tibetans i els anunciadors de l'anticrist, rebia el Barça. Vaig evocar aquella visita que et vaig fer a casa teva, al teu estimat Poble Nou, mentre la ciutat patia l'angoixa de l'empat amb el Leeds per obligar-te a compartir amb mi una de les hores de més gran desolació que m'ha tocat de viure (fins ara...).
Era natural que t'evoqués ja que la concelebració futbolera (festiva aquesta vegada) i la immediatesa de reveure't en el sopar que l'infatigable Rengel ens havia muntat, posava a punt totes les boles de la carambola dels records.
La rua em va fer fer tard. Vaig ser el darrer i vaig arribar a misses dites: ja s'havien fet presentacions, aperitius i (jo no ho sabia) obituaris.
Vaig seure al lloc que quedava buit al costat del Ramon Segura. De mica en mica tota aquella colla d'homes grans van anar recobrant la seva fesomia de fa cinquanta anys. No hi eres, la teva cara encara no havia aflorat. M'aixeco, pregunto discretament al Réngel (discretament per no fer planxa, no pas per pressentiment) i em diu "No ho saps? es va morir. És clar, tu no hi eres quan hem dedicat un record als...". Només vaig saber dir: "Erem molt amics!" i el Rogélio sempre amable "Si, ja ho sé ja..."
La resta del sopar previsible però més tendre.
*****************************************
Agost de 2012
I he passat tres anys sense escriure res més, i el Barça ha guanyat més Champions. T'ho dic per situar-te tot i que no eres gens futbolero. I hem fet un altre sopar de iaios mercantils, cada vegada més iaios. I l'infatigable no l'ha organitzat ni hi era degut al terrible embolic en què es va ficar.
I jo vaig seguir trobant a faltar el meu amic i tota la bobina de pel·lí cula que ja no podré reviure amb ningú. Ho penso evocar però no serà igual.
Adeu Otto
*****************************************
Agost de 2012
I he passat tres anys sense escriure res més, i el Barça ha guanyat més Champions. T'ho dic per situar-te tot i que no eres gens futbolero. I hem fet un altre sopar de iaios mercantils, cada vegada més iaios. I l'infatigable no l'ha organitzat ni hi era degut al terrible embolic en què es va ficar.
I jo vaig seguir trobant a faltar el meu amic i tota la bobina de pel·lí cula que ja no podré reviure amb ningú. Ho penso evocar però no serà igual.
Adeu Otto
