1962

Ara ja ha passat prou temps i ho sé del cert: 1962 va ser un any important per a mi.

Va començar per sant Esteve de 1961 amb un tip de plorar després de veure El baul de los disfraces al teatre Alexis, amb un primer petonet, suau i escadusser, al meu dormitori de Consell de Cent, amb la mare emocionada (ara puc entendre per què) en felicitar-me per "les dues oquetes..."

I ja al 1962 seria l'any de l'examen de revàlida a l'Escola de Comerç amb la famosa repetició de firma obligada per Don Manuel Mallén Garzón per tal que digués Luís en comptes de Lluís.

I de les pràctiques d'alférez a Mas Enric que havien culminat la gloriosa carrera militar que inclou el no menys gloriós episodi de l'amenaça d'execució sumaríssima per part del tinent coronel Varela quan va descobrir que jo era "de la cáscara amarga"

I del sobtat desmantellament de Danis EMO i de la ni buscada ni desitjada conversió en empresari, amb despatx a la Via Laietana 180, amb el nom de DEMO.

I de les inundacións del Vallès que la senyora Viladés va anunciar-me abans que ningú ja que no havia pogut arribar a Aiscondel de Montcada per mor dels aiguats i que "diuen que hi ha hagut algun mort i tot..."

I de la Gran Nevada de Nadal, amb el cine Aribau acabat d'inaugurar amb West Side Story.

Déu n'hi dó.

Les passions ocultes (quasi) desvelades

Amb la publicació d’aquest Epistolari complet, és a dir, les cartes que entre 1957 i 1976 es van creuar Llorenç Villalonga (1897-1980) i Baltasar Porcel (1937-2009), tenim l’oportunitat de veure des de dins l’evolució de la singular relació entre dos dels representants de la narrativa mallorquina més destacats de la segona meitat del segle passat.

Separats per quaranta anys i per orígens socials ben diferents, units per la passió per l’escriptura i el pensament, la relació havia d’esdevenir, per força, singular.

A través de les cartes veiem un Porcel/Odin/Flo la Vigne passar de deixeble una mica “Àngel rebel” a escriptor fet i segur de sí mateix que serà al darrera del reconeixement (i publicació) de l’obra del mestre/mentor/quasi pare.

Seguir pas a pas (sovint dia a dia) aquest procés ens permet anar descobrint allò que el pudor de l’home del XVIII que fou Villalonga, ocultava curosament: la tendresa que sentia pel seu estimat Odin, l’amor per la seva esposa Maria Teresa, la frustració per no tenir fills,… Fins i tot, ja a les acaballes, Villalonga es permet una expansió molt ben guardada:

Bé, he començat amb castellà i acab en mallorquí. És que quan els sentiments són verídics -i quan se tenen els meus anys- tornam a la llengua materna”. (febrer del ’75).

Quatre-centes vuitanta-dues cartes a través de 798 planes de llibre donen per molt: hi veiem un  etrat de la migrada vida literària i cultural de Ciutat (que és com l’anomena sempre Villalonga i no pas Palma com ara volen uns ni Palma de Mallorca com diuen uns altres), i com percep el jove illenc el món de la vida cultural, editorial i política dels activistes catalanistes a la Barcelona dels seixanta. Amb les seves ambigüitats, grandeses i misèries. Com s’anirà situant ràpidament i com serà “temptat” per Gironella, Lara i el propi Villalonga a “passar-se” a la creació literària en castellà.

La galeria de personatges, entre primers papers, figurants i només esmentats, és impressionant. Els episodis amb el matrimoni Sales mereixerien un sainet monogràfic.

Per als que no coneixem per dins el món editorial resulta sorprenent el grau de tripijoc que s’amaga darrere els premis literaris. És un tema important a la correspondència i provoca una intensa vergonya aliena. Però pel que sembla això va així.

Naturalment també hi ha un lloc destacat per a digressions sobre literatura, art, pensament, llengua. I també higiene, gimnàstica…

I discretíssimes referències al tema que ara s’anomena orientació sexual. Les hipòtesis sobre aquest aspecte de Villalonga queden ben obertes, que no tancades.

Si sou del ram de la literatura llegiu aquest llibre. Si sou sensibles a l’espectacle del pas del temps sobre les persones llegiu aquest llibre. I si, simplement, sou xafarders no us el perdéssiu pas.

Títol: Les passions ocultes: Correspondència i vida.Títol original: Correspondència amb Llorenç Villalonga
Autor: Baltasar PorcelEditorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i memòries
Pàgines: 832
ISBN: 978-84-2976-033-0

La meva ressenya, a Nosaltresllegim.cat

El camp de la Congre 1944

Em diuen que era al carrer Ganduxer. Jo només recordo aquestes "X" misterioses que hi havia a les parets.

Ja es veu que era a l'hivern. Però els ls futbolistes, entre els que hi havia en Jordi, el meu germà gran,  desafiaven el fred.

Jo no. Ben abrigat amb caputxa punxeguda d'enanitu, guants i abric de marinera.

Per cert que vestit així vaig rebre una ofensa de la que em va costar refer-me: De tornada del col·legi de les Franciscanes de la Plaça Universitat la mare, de vegades, entrava a la dolceria Caminal, que era on ara hi ha el cine Aribau, i em comprava un nino petitó de sucre. Una tarda una senyora benintecionada  va dir: "Quina nena més maca!" i es referia a mi!!!.

Per tal d'evitar enutjoses confusions i malentesos vaig anar des d'aleshores amb una ma a la butxaca dels pantalons per tal que es vegéssin i quedés ben clar que no era una nena.