Ja es veu que era a l'hivern. Però els ls futbolistes, entre els que hi havia en Jordi, el meu germà gran, desafiaven el fred.
Jo no. Ben abrigat amb caputxa punxeguda d'enanitu, guants i abric de marinera.
Per cert que vestit així vaig rebre una ofensa de la que em va costar refer-me: De tornada del col·legi de les Franciscanes de la Plaça Universitat la mare, de vegades, entrava a la dolceria Caminal, que era on ara hi ha el cine Aribau, i em comprava un nino petitó de sucre. Una tarda una senyora benintecionada va dir: "Quina nena més maca!" i es referia a mi!!!.
Per tal d'evitar enutjoses confusions i malentesos vaig anar des d'aleshores amb una ma a la butxaca dels pantalons per tal que es vegéssin i quedés ben clar que no era una nena.
