1962

Ara ja ha passat prou temps i ho sé del cert: 1962 va ser un any important per a mi.

Va començar per sant Esteve de 1961 amb un tip de plorar després de veure El baul de los disfraces al teatre Alexis, amb un primer petonet, suau i escadusser, al meu dormitori de Consell de Cent, amb la mare emocionada (ara puc entendre per què) en felicitar-me per "les dues oquetes..."

I ja al 1962 seria l'any de l'examen de revàlida a l'Escola de Comerç amb la famosa repetició de firma obligada per Don Manuel Mallén Garzón per tal que digués Luís en comptes de Lluís.

I de les pràctiques d'alférez a Mas Enric que havien culminat la gloriosa carrera militar que inclou el no menys gloriós episodi de l'amenaça d'execució sumaríssima per part del tinent coronel Varela quan va descobrir que jo era "de la cáscara amarga"

I del sobtat desmantellament de Danis EMO i de la ni buscada ni desitjada conversió en empresari, amb despatx a la Via Laietana 180, amb el nom de DEMO.

I de les inundacións del Vallès que la senyora Viladés va anunciar-me abans que ningú ja que no havia pogut arribar a Aiscondel de Montcada per mor dels aiguats i que "diuen que hi ha hagut algun mort i tot..."

I de la Gran Nevada de Nadal, amb el cine Aribau acabat d'inaugurar amb West Side Story.

Déu n'hi dó.